Els mitjans audiovisuals han
passat a ocupar un paper molt destacat a la nostra vida. Per a la majoria de
nens és el mitjà on es desenvolupen amb naturalitat i destresa, ja que des que
neixen estan envoltats d’estímuls audiovisuals.
Aquests mitjans audiovisuals han
canviat el context comunicatiu, ja que, actualment predomina el llenguatge no
verbal en contes del llenguatge verbal.
L’entrevista feta al professor i
investigador Guillermo Orozco, m’ha servit per descobrir la manera
de comunicar que utilitzen molts publicistes per aconseguir el seu objectiu que
no és cap altre que, influir d’alguna manera als espectadors.
A continuació us vull fer una
breu síntesi de tot el que ens ha explicat per videoconferència, des de la
classe de COED, el doctor Guillermo Orozco:
- Es cert que la imatge té un codi
universal i que tothom pot "veure", però hi ha moltes maneres de
veure i si no en sabem ens poden enganyar amb petites coses que ens passen
desapercebuts. Per exemple, em de tenir en compte la tonalitat, l'angle de la càmera, on enfoca,etc. Per tant, requereix un ensenyament i un entrenament
continu, és a dir s'ha d'entrenar a ser audiència.
- Els mitjans de comunicació tenen
una gran responsabilitat perquè encara que no vulguin, eduquen a les
audiències. S’ha d’obligar als mitjans de comunicació ha ser responsables. I de
la mateixa manera Orozco diu que els pares han d'estar amb el fill quan miri la
televisió i ajudar-lo a criticar el que veu.
- També critica que només és
busqui la modernització audiovisual i, en canvi, no es parli de quina lògica
té. A més a més reconeix, però, que això ve donat a que hi ha una
alfabetització audiovisual i digital i que cal preparar als professors en
aquest sentit.
Reflexió:
Amb tot el que ha dit podem
deduir que, ara més que mai hem de tenir present que els alumnes no sempre
aprenen, com abans, per contacte directe amb la realitat, sinó que ara aquesta
relació amb la realitat es fa mitjançant una representació simbòlica que
ofereixen els mitjans de comunicació.
Un exemple del que acabo de dir
és que, quan nosaltres mirem la televisió no estem veient la realitat sinó allò
que ells volen que veiem, és a dir, depenent de l'angle de visió, de la
il·luminació, de la lent de la càmera, etc, veurem una cosa o altre. Per tot
això, com diu Orozco, es necessita un entrenament i formació per saber veure i
interpreta correctament i això no és una feina només dels mestres sinó de tota
la societat.
Per acabar podem dir que els
mitjan audiovisuals son creacions, ja que, qui crear és el que decideix que
ensenyar i que no i per tant transmet una sèries de valors. Però amb tot això
no vull dir que els mitjans de comunicació siguin dolents per als nens, el
contrari, són beneficiosos sempre i quan, se'ls ensenyi allò real d'allò que no
ho és.
Aprofundiment:
Per treballar la part pràctica
sobre el llenguatge audiovisual vam analitzar un parell d'anuncis. A
continuació us posaré un dels anuncis que vam analitzar entre tots i vam poder
extreure'n diferents comnclusions; la més esmentada va ser que els anuncis
sempre ens sedueixen i ens fan comprar coses que no necessàriament necessitem.
Són imprescindibles.
A continuació us vull fer una
breu síntesi de tot el que ens ha explicat per videoconferència, des de la
classe de COED, el doctor Guillermo Orozco:
- Es cert que la imatge té un codi universal i que tothom pot "veure", però hi ha moltes maneres de veure i si no en sabem ens poden enganyar amb petites coses que ens passen desapercebuts. Per exemple, em de tenir en compte la tonalitat, l'angle de la càmera, on enfoca,etc. Per tant, requereix un ensenyament i un entrenament continu, és a dir s'ha d'entrenar a ser audiència.
- Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat perquè encara que no vulguin, eduquen a les audiències. S’ha d’obligar als mitjans de comunicació ha ser responsables. I de la mateixa manera Orozco diu que els pares han d'estar amb el fill quan miri la televisió i ajudar-lo a criticar el que veu.
- També critica que només és busqui la modernització audiovisual i, en canvi, no es parli de quina lògica té. A més a més reconeix, però, que això ve donat a que hi ha una alfabetització audiovisual i digital i que cal preparar als professors en aquest sentit.
Absolutament d'acord, Dora. L'escola ha d'evolucionar paral·lelament a la societat i, actualment, la incorporació de les tecnologies a les aules ja és una realitat, però el millor seria trobar un equilibri entre la tecnologia i la "representació simbòlica", com dius, i l'aprenentatge basat en els sentits i l'experimentació. No creus? :D
ResponderEliminarsi Roser estic absolutament d'acord amb tu. El que pasa es que com estem inmersos en la "societat en xarxa" n'és molt difícil de sortir-ne. Però si que s'ha de trobar aquest equilibri. Les coses en gran mesura no són bones. :D
EliminarCom bé exposa la Roser i tu defenses Dora, crec que l'equilibri entre la tecnologia i els llibres ha d'estar present a l'aula per al bon funcionament, en l'actualitat, és essencial. Molt bona entrada!
ResponderEliminar